Les persones que viuen més de cent anys tenen nivells baixos de glucosa, creatinina i àcid úric

Un estudi realitzat pel Grup de Recerca en Estadística, Econometria i Salut (GRECS) de la Universitat de Girona (UdG) i de l'Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) compara els biomarcadors en sang més habituals de centenaris i no centenaris. El treball també observa que, a més dels biomarcadors sanguinis, cal tenir en compte el context socioeconòmic per explicar per què algunes persones superen els cent anys. 

 

Les persones que viuen més de cent anys tenen nivells baixos de glucosa, creatinina i àcid úric en sang. Així ho afirma un estudi liderat per investigadors del GRECS (Manuel A. Moreno, Marc Saez i Maria A. Barceló) i per Josep Vidal Alaball, de la Unitat de Suport a la Recerca Catalunya Central de l'IDIAPJGol i l’Institut Català de la Salut Catalunya Central, que ha comparat biomarcadors en sang de persones longeves que superen els cent anys de vida amb d’altres que no arriben a aquesta edat. Tot i així, els autors del treball, publicat a la revista Biogerontology, observen que els biomarcadors sanguinis només expliquen una part del fenomen i que cal considerar-hi condicionants socials, a més dels biològics.

 

Els resultats mostren que determinats valors intermedis de ferritina i colesterol, així com nivells baixos de glucosa, creatinina i àcid úric, s’associen amb una major probabilitat de superar els cent anys. També destaquen el paper fonamental que té controlar bé els nivells de glucosa en sang, mesurada en dejú i a partir de l’hemoglobina glicada (HbA1c), com a indicador clau per a la supervivència en edats molt avançades.

 

Tot i això, els investigadors subratllen que els factors biològics no són suficients per explicar la longevitat. L’estudi mostra que moltes persones centenàries provenien de contextos socioeconòmicament desfavorits: el 24% dels centenaris analitzats estaven exempts de copagament sanitari –un indicador de pobresa–, en comparació amb només el 3,8% dels no centenaris. A més, una proporció important dels centenaris estudiats residia en zones urbanes amb alts nivells de desigualtat: gairebé un 30% vivien en àrees amb índexs de Gini –que mesura la desigualtat en la distribució dels ingressos– elevats. Malgrat aquestes condicions adverses, aquestes persones van assolir una longevitat excepcional gràcies a factors com la resiliència biològica, l’entorn comunitari o un estil de vida saludable.

 

Durant la pandèmia de COVID-19, es va observar que les persones que van experimentar una millora en els seus biomarcadors van tenir més probabilitats de viure més temps, fet que reforça la hipòtesi d’una possible resiliència biològica i social. 

 

Aquest és el primer estudi que analitza la relació entre els canvis en els biomarcadors i la longevitat durant la pandèmia i que incorpora simultàniament dades a escala individual i contextual per controlar els possibles factors de confusió.

 

L’investigador del GRECS (UdG) i de l’IDIAPJGol, Manuel A Moreno, primer signant de l’estudi, destaca que “la longevitat no depèn només dels valors clínics, sinó també de l’entorn on vivim i com ens hi adaptem. Es tracta d’un procés multifactorial que combina biologia, comportament i condicions socials.”

 

Referència de l’estudi

 

Moreno MA, Vidal-Alaball J, Saez M, Barceló MA. Blood-based biomarkers in centenarians and non-centenarians: a matched, population-based retrospective cohort study using primary care records in Catalonia, Spain. Biogerontology. 2025 May 26;26(3):115. doi: 10.1007/s10522-025-10258-3. PMID: 40418402; PMCID: PMC12106579.