El 2022, l'excés de mortalitat a Espanya va ser el tercer més alt registrat, superat únicament pel 2020 i el 2015. No obstant això, d'aquest excés, només el 23% s'ha atribuït directament a la calor extrema. El problema amb aquesta xifra és que l'estimació es basa en models que podrien presentar biaixos i limitacions. Ens vam proposar estimar l'excés de mortalitat atribuïble a les temperatures extremes a Catalunya durant l'estiu del 2022 i avaluar com el risc de mort per aquestes temperatures extremes es pot veure modificat per altres factors, en particular les variables socioeconòmiques.
Es va fer servir un disseny ecològic longitudinal que va abastar el període del 2015 al 2022, utilitzant dades a nivell d'àrea sanitària. Es van emprar models lineals mixtos generalitzats per a totes les edats i per a les persones més grans de 65 anys. Aquests models van corregir els biaixos mitjançant l'ús dunitats geogràfiques de petita escala i van considerar explícitament la variabilitat espacial.
Segons els nostres resultats, durant els mesos d'estiu del 2022, el 49,41% de l'excés de mortalitat va ser atribuïble a la calor extrema. No només les onades de calor van augmentar el risc de mort, sinó també les temperatures màximes extremes. Els modificadors d'efecte que van augmentar el risc de mort en dies de calor extrema van ser, en concret: tenir 65 anys o més, una humitat relativa alta, una temperatura mínima extrema i ingressos baixos.
Els nostres resultats suggereixen les consideracions metodològiques següents: (i) minimitzar els efectes de la classificació errònia de l'exposició mitjançant l'ús d'unitats geogràfiques més petites que les que se solen emprar en altres estudis; (ii) tenir en compte explícitament la variabilitat espacial mitjançant, per exemple, models espaciotemporals bayesians jeràrquics; i (iii) controlar les dependències espacials i temporals.