L'augment de la mortalitat a l'hivern, principalment per malalties de l'aparell circulatori i respiratòries, és un fenomen ben conegut del qual existeix molta evidència. La forma i magnitud de la relació entre mortalitat i temperatura depèn de diversos factors, entre els quals destaquen les característiques de la població i la zona d'estudi.
No sols el fred, sinó també les temperatures extremadament altes, constitueixen un factor que es relaciona amb un increment de la mortalitat. Els episodis coneguts com a “onades de calor” s'han associat amb increments en la mortalitat. L'evidència suggereix que la relació entre temperatura ambiental i mortalitat adopta una forma de V, amb les taxes de mortalitat més baixes en dies en què les temperatures mitjanes se situen al voltant de 16-28 °C , depenent del clima de la zona estudiada. Un aspecte important a tenir en compte és l'efecte retardat de les variacions de temperatura sobre la mortalitat.
Tampoc s'ha d'ignorar l'impacte potencial de l'augment de temperatura a causa del canvi climàtic sobre la salut. En aquest sentit, el 2022 l’excés de mortalitat a Espanya va ser el tercer més gran, només superat pel 2020 i pel 2015. Aquest excés de mortalitat s’ha atribuït no tan sols als efectes directes i indirectes de la pandèmia de COVID-19 sinó també als dels episodis de calor extrema, com les onades de calor, excepcionals a l’estiu de 2022. Ara be, només un 22,92% de l’excés, a Espanya, i un 16,22% a Catalunya, ha estat atribuït directament a la calor extrema. És urgent estudiar la variabilitat geogràfica de l'efecte dels episodis de calor extrema sobre la mortalitat, estimar quina part de l'excés es pot atribuir a la calor extrema, als efectes directes i indirectes de la COVID-19 i a altres causes, així com el paper confusor o modificador de l'efecte de la contaminació atmosfèrica i factors socioeconòmics.