Impacts of COVID-19 on clinical indicators and mortality in Catalan patients, Spain, with chronic conditions: a retrospective population-based cohort study

Antecedents: La reassignació dels serveis d'atenció sanitària durant la pandèmia de la malaltia per coronavirus 2019 (COVID-19) va interrompre la continuïtat de l'atenció primària. Aquest estudi examina les repercussions de la pandèmia de COVID-19 als indicadors clínics dins de la població catalana, posant èmfasi en les persones amb malalties cròniques, i proporciona informació sobre les taxes de mortalitat i trasllat, considerant perspectives interseccionals.

Mètodes: Dissenyem un estudi de cohort poblacional observacional retrospectiu basat en dades recopilades de forma rutinària des del gener del 2015 fins al juny del 2021 per a totes les persones disponibles al Sistema d'Informació per a la Recerca en Atenció Primària (SIDIAP), la base de dades d‟atenció primària pública més gran de Catalunya. Incloem 6.301.095 persones, que constitueixen el 81,6% de la població de Catalunya el 2020. Per fer una anàlisi de mesures repetides dels indicadors, ens centrem en les persones que tenien un o més indicadors tant en el període prepandèmic (gener del 2015 al març del 2020) com al pandèmic (març del 2020 al juny del 2021), i en aquelles diagnosticades de diabetis mellitus tipus 2 (DT2), hipertensió arterial i insuficiència cardíaca. Seleccionem indicadors clínics clau per a l'anàlisi, inclosa la pressió arterial sistòlica i diastòlica, l'índex de massa corporal (IMC), el colesterol (total, lipoproteïnes d'alta i baixa densitat), els triglicèrids, l'hemoglobina glucosilada, l'índex de Barthel i el risc cardiovascular (índex del Registre Gironí del cor (REGICOR)).

Resultats: Les taxes de mortalitat i trasllat van augmentar durant la pandèmia, fet que va contribuir a una disminució de la població activa en el sistema de salut públic. També observem una reducció en la prevalença del període pandèmic de pacients amb malalties cròniques: -26,7% per a insuficiència cardíaca, -15,1% per a hipertensió arterial i -14,6% per a diabetis tipus 2. Tant en el període prepandèmic com al pandèmic, 1.632.013 subjectes tenien almenys un registre d'indicadors clínics. Els indicadors clínics van empitjorar els pacients diagnosticats amb malalties cròniques durant la pandèmia. La majoria dels indicadors van empitjorar amb diferències entre homes i dones (+9,4% vs +3,7% per a l'índex REGICOR i -14,1% vs -16,6% per a l'índex de Barthel en homes i dones, respectivament), i en una mesura similar (o més gran en alguns casos) en individus sense aquestes malalties.

Conclusions: Utilitzem dades longitudinals per avaluar les repercussions de la pandèmia de COVID-19 a la salut de la població alhora que considerem una àmplia gamma d'indicadors clínics i determinants socioeconòmics. La nostra anàlisi mostra un deteriorament dels indicadors clínics durant la pandèmia, particularment en els factors cardiometabòlics, fet que subratlla la importància de l'atenció primària contínua per a les persones amb malalties cròniques.