Encara que l'experiència en l'estudi de les desigualtats en la mortalitat a les ciutats espanyoles és àmplia, queden grans nuclis urbans que no han estat investigats utilitzant la secció censal com a unitat d'anàlisi territorial. En aquest context se situa el projecte coordinat “Desigualdades socioeconómicas y medioambientales en la mortalidad en ciudades de España. Proyecto MEDEA”, en el qual van participar 10 grups d'investigadors d'Andalusia, Aragó, Catalunya, Galícia, Madrid, Comunitat Valenciana i País Basc.
Cal assenyalar quatre particularitats: a) es va utilitzar com a àrea geogràfica bàsica la secció censal; b) es van emprar mètodes estadístics que tenen en compte l'estructura geogràfica de la regió d'estudi per a l'estimació de riscos; c) es van aprofitar les oportunitats que oferien 3 fonts de dades complementàries (informació sobre contaminació atmosfèrica, informació sobre contaminació industrial i registres de mortalitat), i d) es va emprendre una anàlisi coordinada de gran abast, afavorida per la implantació de les xarxes temàtiques de recerca.
L'objectiu d'aquest treball va ser explicar els mètodes per a la suavització d'indicadors de mortalitat en el projecte MEDEA. L'article es centra en la metodologia i els resultats del model de mapa de malalties de Besag, York i Mollié (BYM).
Encara que en el projecte s'han suavitzat, mitjançant el model BYM, les raons de mortalitat estandarditzades (RME) corresponents a 17 grans grups de causes de defunció i 28 causes específiques, en aquest article s'aplica aquesta metodologia a la mortalitat per càncer de tràquea, de bronquis i de pulmó en tots dos sexes a la ciutat de Barcelona durant el període 1996-2003.
Com a resultat s'aprecia un diferent patró geogràfic en les RME suavitzades en tots dos sexes. En els homes s'observen unes RME majors que la unitat en els barris amb major privació socioeconòmica. En les dones aquest patró s'observa en les zones amb un major nivell socioeconòmic.
Aquest article va ser el primer a Espanya i un dels primers a nivell mundial que va introduir el mètode de Besag , York i Mollié de modelització espai temporal.