Des de fa més de vint anys, s'ha aportat bastant evidència de l'existència de desigualtats en la salut i que aquestes tenen una explicació socioeconòmica. Avui dia, s'ha demostrat que una proporció no insignificant de les desigualtats és causada per problemes ambientals. Aquests factors estan generalment, encara que no únicament, vinculats al sexe, a les condicions socials i econòmiques.
En general, l'entorn de vida i, per consegüent, les condicions mediambientals poden contribuir a les desigualtats socioeconòmiques en la salut de dues maneres, independentment o, més probablement, conjuntament. La primera és l'exposició diferencial: els grups més desfavorits econòmicament presenten una major exposició als problemes ambientals, inclosa, entre altres, la contaminació atmosfèrica; mentre que la segona és la susceptibilitat diferencial a l'exposició: els principals efectes adversos per a la salut, com a resultat de problemes ambientals, es produeixen en les persones més desfavorides econòmicament, a causa de la seva major vulnerabilitat.
Pel que fa a l'epidemiologia ambiental en l'àmbit de les desigualtats mediambientals, els meus interessos s'han centrat principalment en l'anàlisi de l'associació de l'exposició dels contaminants atmosfèrics sobre la salut humana.
En general hi ha dos tipus d'efectes en salut en relació a la contaminació atmosfèrica. D'una banda, els efectes relacionats amb exposicions agudes de curta durada, o a curt termini, que es tradueixen en: increment de la mortalitat, ingressos hospitalaris per afectació respiratòria o cardiovascular, visites a urgències i/o atenció primària per afectació respiratòria o cardiovascular, ús de fàrmacs, minvament en l'activitat i rendiment, absentisme laboral i escolar, símptomes aguts (tos, mucositat, infeccions respiratòries, rinitis) i canvis fisiològics (funció pulmonar). D'altra banda, els efectes atribuïts a l'exposició prolongada, o a llarg termini, que van des d'un increment de la mortalitat per malaltia respiratòria o cardiovascular, augment en la incidència i prevalença de malaltia crònica respiratòria (asma, EPOC), càncer de pulmó i malaltia cardiovascular crònica.
Mentre els efectes a curt termini s'avaluen utilitzant dissenys ecològics, habitualment de sèries temporals (per exemple, associació entre els nivells diaris d'exposició a diòxid de nitrogen a la ciutat de Barcelona i la mortalitat diària entre els residents de la ciutat), els efectes a llarg termini utilitzen dissenys individuals, be siguin espacials o espai temporals.
En el meu cas, em dedico sobretot a l'anàlisi dels efectes a llarg termini de l'exposició de la contaminació atmosfèrica sobre la salut. En les exposicions a llarg termini, considerarem que una persona, en virtut de residir en una àrea determinada, ha estat exposada a un nivell (mitjà) de diverses variables ambientals en l'àrea petita on aquesta persona ha residit.