Des de fa aproximadament deu anys, s'han implementat diverses estratègies coordinades d'atenció a persones amb malalties cròniques a Espanya. La principal raó d'aquest protagonisme de la cronicitat en l'agenda global de les polítiques en salut és que suposa que aquesta és la principal causa de morbiditat i mortalitat. D'altra banda, l'estratificació, basada en models predictius, s'ha convertit en l'eix més important sobre el qual graviten aquestes estratègies. Estratificar consisteix a segmentar les persones amb malalties cròniques en funció de l'ús que realitzen dels serveis assistencials i del seu cost. En aquest sentit, s'identifiquen diferents nivells de necessitats i es posen en marxa intervencions en cada grup amb la fi principal d’abordar millor la presència de múltiples malalties cròniques i de cronicitat avançada, disminuir els ingressos hospitalaris i les demandes d'urgència, així com realitzar un ús més adequat dels medicaments.
L'Estratègia per a l'Abordatge de la Cronicitat en el Sistema Nacional de Salut proposa la priorització de pacients en una piràmide tipus Kaiser:
- Nivell 0: Persones sanes amb o sense factors de risc.
- Nivell 1: Presència d'1 o 2 malalties cròniques. Pacients de baix risc, amb condicions encara en estats incipients.
- Nivell 2: Pacients crònics complexos (PCC). Presència de múltiples malalties, 3 o 4 malalties cròniques. Són pacients d'alt risc, però de menor complexitat.
- Nivell 3: Malalts crònics avançats (MACA). Pacients amb múltiples malalties cròniques i major càrrega de fragilitat. Presència de 5 o més malalties cròniques.
D'altra banda, hi ha molta evidència que existeixen desigualtats en la salut i que aquestes tenen una explicació socioeconòmica. Una proporció no insignificant d'elles és causada per problemes mediambientals. Aquests factors estan generalment, encara que no únicament, vinculats a condicions socioeconòmiques. No obstant això, fins ara, la majoria dels models predictius d'estratificació no han tingut en compte les desigualtats socioeconòmiques i cap d'ells considera la desigualtat mediambiental. Com a conseqüència, alguns pacients poden estar mal estratificats, la qual cosa podria tenir implicacions importants respecte a l'estratègia principal d'atenció, l'ús d'atenció hospitalària especialitzada i, per tant, en l'assignació dels recursos disponibles.
S'ha realitzat una revisió de la literatura científica i s'han definit diversos objectius:
- Utilització de dades del món real per al desenvolupament d'un algorisme per a avaluar la complexitat dels pacients crònics, controlant per les desigualtats socioeconòmiques i ambientals.
- Estimació de la probabilitat de supervivència en els pròxims 12 mesos de persones amb malalties cròniques, controlant per les desigualtats socioeconòmiques i ambientals (exposició i susceptibilitat diferencial).
Per a dur a terme aquests objectius, al març de 2019, es van sol·licitar les dades de les persones amb malalties cròniques i sense elles, en el territori de l'Alt Empordà, al Programa d’Analítica de Dades per a la Recerca i la Innovació en Salut (PADRIS) de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS), de Catalunya. Aquestes dades es van rebre al maig de 2020 i, en l'actualitat, estan sent processades per a realitzar anàlisis posteriors.