Objectius: Pocs estudis de panell han investigat com han canviat els diferents tipus de resultats de salut mental i benestar socioemocional durant la pandèmia i si la seva càrrega s'ha distribuït equitativament a nivell de població. El nostre objectiu va ser examinar els canvis temporals en aquests resultats i els seus predictors socioecològics fent servir dades de panell.
Disseny de lestudi: Enquesta poblacional longitudinal amb panells superposats.
Mètodes: Les anàlisis es van dur a terme utilitzant quatre mesuraments de dades de l'Enquesta Social i de Salut (abril del 2020 a abril del 2021). Els participants van incloure residents andalusos de 16 anys o més que van participar en els quatre mesuraments (n = 1223). Es van examinar set resultats dicotòmics de les variables dependents, així com diversos predictors socioecològics informats per un model conceptual, en anàlisis descriptives i multivariades.
Resultats: Les probabilitats no ajustades d'una salut mental percebuda regular/dolenta (davant excel·lent/molt bona/bona), un benestar socioemocional baix (front regular), una felicitat baixa (front regular) i una sensació d'ansietat (front a no sentir-se ansiós) van disminuir significativament de la primera a la segona mesura; no obstant això, a la quarta, el benestar socioemocional baix va augmentar significativament mentre que l'optimisme baix va disminuir. Tenint en compte els coeficients variables, l'estat de COVID-19 mesurat objectivament i els nivells de gravetat de la infecció autoinformats van ser estadísticament significatius. L'estat de salut, el suport social i les dificultats econòmiques de la llar van predir probabilitats ajustades més altes a la majoria dels set resultats avaluats.
Conclusions: Es van observar variacions temporals significatives als resultats de salut mental i benestar social, juntament amb els seus predictors, durant el primer any de la pandèmia. Alguns d'aquests resultats van empitjorar a mesura que avançava la pandèmia, mentre que d'altres van millorar. Les troballes també suggereixen que algunes persones, com les que experimenten mala salut, suport social limitat i un estatus socioeconòmic baix, es veuen afectades de manera desproporcionada.