Spatiotemporal variability in socioeconomic inequalities in vaccination against COVID-19 in Catalonia, Spain

Objectius: Les desigualtats socioeconòmiques han jugat un paper important en la cobertura desigual de la vacuna contra la COVID-19. Els nostres objectius van ser avaluar l‟existència de desigualtats socioeconòmiques en la cobertura de la vacunació contra la COVID-19 a Catalunya; analitzar la variació espacial en el temps daquestes desigualtats; i avaluar les variacions en el temps i lespai en lefecte de la vacunació sobre les desigualtats en les variables resultat de la COVID-19.

Disseny de l'estudi: Es va utilitzar un disseny ecològic longitudinal mixt, en què les unitats d'anàlisi van ser les 373 Àrees Bàsiques de Salut en què es divideix Catalunya, entre la darrera setmana de desembre del 2020 fins a la primera setmana de març del 2022.

Mètodes: La població d'estudi va estar formada per àrees sanitàries de Catalunya, observades entre la darrera setmana de 2020 fins a la primera setmana de març de 2022. Especificem un model espai-temporal, amb variables dependents: vacunació i variables resultat de la COVID19, que estimem amb un enfocament Bayesià utilitzant R INLA. Controlem els factors de confusió observats, l'heterogeneïtat no observada i les dependències espacial i temporal. Permetem que l'efecte de les variables explicatives sobre les variables dependents variés a l'espai i al temps.

Resultats: Les àrees de salut de menor nivell socioeconòmic van ser aquelles amb menors taxes de vacunació i més risc d'ocurrència de COVID-19. En general, aquelles àrees ubicades als dos quartils superiors de la renda neta mitjana per persona i als dos quartils inferiors de la taxa de desocupació (és a dir, les menys desafavorides econòmicament) tenien una major propensió a vacunar-se que les àrees més desafavorides econòmicament . En el mateix sentit, com més gran era el percentatge de població de 65 anys o més, més gran era la propensió a vacunar-se, mentre que les zones ubicades als dos quartils superiors de densitat poblacional i com més gran el percentatge d'habitatges precaris a l'àrea, menor era la propensió. Les taxes de vacunació més altes van reduir el risc de les variables resultat de la COVID-19, mentre que no van influir en la propensió a vacunar-se. Els efectes de les variables explicatives no van ser els mateixos a totes les zones ni entre les diferents onades de la pandèmia, i es van detectar clústers d'excés de risc de baixa vacunació a les zones més desafavorides.

Conclusions: El que va provocar desigualtats a les zones més desafavorides podrien ser barreres estructurals, com ara la manca d'accés a informació sobre el procés de vacunació, i/o desafiaments logístics, com ara manca de transport, accés limitat a Internet o dificultat per programar cites.