La contaminació atmosfèrica i les temperatures extremes són importants problemes de salut pública, però els seus efectes sobre la morbiditat no solen mesurar-se conjuntament. Per tant, l'objectiu va ser analitzar l'efecte de l'exposició a curt termini tant a la contaminació atmosfèrica com a les onades de calor i fred als ingressos hospitalaris d'urgència a nivell provincial i estimar-ne el cost econòmic.
Estudi de sèries temporals que analitza els ingressos hospitalaris durgència per causes naturals (CIE-9:1-799 i CIE-10: A00-R99) durant el període 2013-2018. Les variables independents van ser les concentracions mitjanes diàries de NO2, PM2,5, PM10 i ozó, la temperatura màxima diària a les onades de calor i la temperatura mínima diària a les onades de fred. Es van utilitzar models lineals generalitzats amb un enllaç de regressió de Poisson per calcular els riscos relatius i els riscos atribuïbles i estimar-ne el cost econòmic relacionat.
Pel que fa a la contaminació atmosfèrica, l'exposició al NO2 va mostrar la major associació amb el nombre de províncies (39 %) i el nombre més gran d'ingressos atribuïbles (27.823; IC95%:14.181-42.610) i un cost anual de 393,25 milions d'euros. Per a l'O3, l'associació amb els ingressos atribuïbles va ser de 22.858; IC95%: 5.986-39.683 i un cost anual de 312,76 milions d'euros. L'exposició a PM va mostrar la menor associació amb els ingressos atribuïbles, 11.203 (IC95%:4.470-17.504) i un cost anual de 152,95 milions d'euros. En el cas de les temperatures extremes, el seu impacte va ser molt menor (5.377; IC95%:2.347-8.373) que el de la contaminació atmosfèrica i el cost anual de 76,0 milions d'euros.
Segons els resultats, un nombre considerable d'ingressos hospitalaris d'urgència s'atribueix principalment a l'exposició a curt termini a la contaminació atmosfèrica, en lloc de a les temperatures extremes. Cal implementar plans de prevenció de temperatures extremes per abordar conjuntament l'impacte de la contaminació atmosfèrica i les temperatures a la salut.