Antecedents
Tot i que generalment es considera saludable, l'adolescència és un període crucial en què s'estableixen hàbits saludables que poden influir en el futur benestar. Factors com els determinants socials, les variables psicosocials i les conductes de risc tenen un paper important en la salut general i mental, amb importants diferències de gènere. Aquest article pretén estudiar les desigualtats socials en la prevalença del malestar mental i la mala salut autopercebuda en estudiants de 14 a 18 anys escolaritzats a Catalunya Central i Barcelona durant el curs acadèmic 2021-2022, per separat per a nois i noies.
Métodes
Estudi transversal amb dades de dues enquestes que monitoritzen la salut i els hàbits saludables a la Catalunya Central (cohort DESK) ia Barcelona (enquesta FRESC) durant el curs 2021-2022. La mostra final va incloure 7309 adolescents (el 51,8% eren noies). La prevalença del distret mental i la mala salut autopercebuda es va estimar estratificant per sexe i segons diferents determinants socials de la salut (variables independents): eixos de desigualtat, variables psicosocials i comportaments de salut. Es van calcular models de regressió de Poisson amb variància robusta per analitzar les possibles associacions amb les variables independents.
Resultats
Es van observar diferències segons el sexe: les noies presentaven més del doble de distret mental (42,0 % davant el 18,7 %, p < 0,001) i una pitjor salut autopercebuda (15,6 % davant del 6 %, p < 0,001) en comparació dels nois. Els factors conductuals es van relacionar més estretament amb la salut autopercebuda que amb el distret mental. Els eixos de desigualtat, la victimització per assetjament escolar i l'ús problemàtic d'internet es van associar tant amb el distret mental com amb la mala salut autopercebuda en nois i noies.
Conclusions
La salut general dels adolescents s'associa a factors com el gènere, orientació sexual, situació migratòria, posició socioeconòmica, victimització per assetjament escolar i ús problemàtic d'internet. Aquest estudi subratlla la importància d'adoptar un enfocament holístic en desenvolupar estratègies de prevenció i promoció de la salut adolescent, abordant diferents nivells d'intervenció i centrant-se en les poblacions més vulnerables.