L'objectiu principal del nostre treball va ser descriure les característiques clíniques i demogràfiques dels pacients amb EMN tractats amb riluzol comparant els que el prenien en suspensió oral amb els que el prenien en comprimits. A més, analitzem l'impacte en la supervivència dels pacients de la nostra cohort amb disfàgia i sense disfàgia en funció de com (suspensió oral vs comprimits) s'estava administrant el tractament amb riluzol.
Arribem a la conclusió que s'ha d'administrar la forma farmacèutica més adequada segons les necessitats del pacient a cada fase de la malaltia i, a més, la suspensió oral podria millorar l'adherència al tractament perquè evita haver de canviar d'una forma (comprimit) a una altra (suspensió) quan apareixen trastorns de la deglució.