Nombrosos estudis mostren que ja existeixen associacions estadísticament significatives entre el soroll ambiental i efectes adversos en la salut, per a l'exposició, tant a curt (un dia com a màxim) com a llarg termini (un any o més), al soroll ambiental tant en morbiditat com en mortalitat.
Els estudis han demostrat que aquesta associació és independent dels factors de confusió, principalment dels contaminants atmosfèrics. No obstant això, el que no s'ha abordat és el problema de la desalineació. És a dir, les localitzacions on es mesura l'exposició i els resultats de salut tenen diferents ubicacions espacials. Sense un control explícit d'aquesta desalineació, les inferències poden veure's seriosament compromeses.
El nostre objectiu va consistir a avaluar els efectes a llarg termini del soroll del trànsit sobre la mortalitat a la ciutat de Barcelona durant el període 2004–2007. Per a això, vam controlar per possibles factors de confusió, tant contaminants atmosfèrics com factors socioeconòmics a nivell contextual. D'altra banda, vam controlar explícitament el problema de la desalineació espacial. Vam utilitzar un disseny cas-control amb dades individuals. Vam analitzar les morts per infart de miocardi, hipertensió o diabetis mellitus tipus II, a Barcelona entre 2004 i 2007. Els controls van ser les morts (a Barcelona i per al mateix període considerat) per SIDA o altres causes externes (per exemple, caigudes accidentals, intoxicació accidental per fàrmacs psicotròpics, drogues d'abús, suïcidi i autolesió o lesions resultants d'accidents de vehicles de motor). Els controls van ser aparellats amb els casos per sexe i edat.
Vam usar els nivells de pressió de so mitjà equivalents ponderats, diürn (7-21 h), vespertí (21-23 h) i nocturn (23-7 h), i vam controlar pels següents factors de confusió: contaminants atmosfèrics (NO2, PM10 i benzè), índex de privació (a nivell de secció censal) i ús del sòl, així com altres variables espacials.
Vam controlar explícitament l'heterogeneïtat (distribució desigual tant de la variable resposta com de l'exposició ambientals dins de la secció censal), la dependència espacial (de les observacions de les variables resposta), tendències temporals (comportament a llarg termini de les variables resposta) i desalineació espacial (entre la resposta i la localització de l’exposició mediambiental). Vam usar un model Bayesià (complet), estimat mitjançant l'aproximació de Laplace Integrada Niada (INLA).
Després d'ajustar pels factors de confusió, trobem que el soroll del trànsit es va associar amb la mortalitat per infart de miocardi, juntament amb diabetis mellitus tipus II en homes i mortalitat per hipertensió en dones. No obstant això, només en el cas de la hipertensió en les dones, l'associació va ser significativa per a tots els grups d'edat considerats.
Assenyalaré que aquest va ser el primer article a Espanya i un dels primers a nivell mundial que introdueix el model SPDE de l'aproximació INLA, dins de l'enfocament Bayesià, en la modelització espai temporal. A més, presenta un mètode original per a tractar el problema de la desalineació espacial (spatial misalignment).