El risc d'infecció i mort per COVID-19 podria estar associat a una distribució heterogènia, a nivell d'àrea petita, de factors mediambientals, socioeconòmics i demogràfics. El nostre objectiu en aquest article va ser investigar, a nivell d'àrea petita i controlant per factors socioeconòmics i demogràfics, si l'exposició a llarg termini a contaminants atmosfèrics, com ara partícules i diòxid de nitrogen, augmentaria el risc, tant d'incidència de COVID-19 com de mort, a Catalunya. Per a això utilitzem un disseny ecològic longitudinal mixt on la població d'estudi van ser les àrees petites de Catalunya durant el període que va anar del 25 de febrer fins al 16 de maig de 2020. Estimem models lineals generalitzats mixtes en els quals controlem per un ampli número de confusors , observats i no observats, així com per la dependència temporal i espacial.
Els nostres resultats suggereixen que l'exposició a llarg termini al diòxid de nitrogen i, en menor mesura, a les partícules ha estat un predictor independent de la propagació espacial de la COVID-19. En augmentar el NO2 en 1 μm/m3, el risc mitjà de donar positiu per COVID-19 en la prova augmentava un 2,7%. En el cas de les partícules, aquest augment era del 3,0%. Aquelles regions situades en el tercer i quart quartil d'exposició de NO2 tenien un 28,8% i un 35,7% més de risc de mort respectivament, que les regions localitzades en els dos primers quartils.
Encara que és possible que existeixin mecanismes biològics que expliquin, almenys parcialment, l'associació entre l'exposició a llarg termini a contaminants atmosfèrics i la COVID-19, la nostra hipòtesi va ser que la propagació espacial de la COVID-19 a Catalunya s'atribuïa a la diferent facilitat amb la qual algunes persones, amfitriones del virus, infectaven a unes altres. Aquesta facilitat depèn de la distribució heterogènia, a nivell d'àrea petita, de variables com ara la densitat de població, habitatges precaris i mobilitat dels seus residents, per als quals l'exposició als contaminants ha estat una variable intermèdia.
Aquest article és rellevant ja que va ser el primer article a Espanya i un dels primers en el món, que va avaluar a nivell d'àrees petites, els efectes de l'exposició a llarg termini de la contaminació atmosfèrica sobre el risc d'incidència de COVID-19 i mort a Catalunya, controlant els factors socioeconòmics i demogràfics, utilitzant models espai temporals. En aquests models controlem per una gran quantitat de confusors, tant observats com no observats, i per la dependència espacial i temporal. D'altra banda, utilitzem exclusivament dades obertes per a això.